(Intra)històries

Pàgina d'inici » Escòcia » Halò Edinburgh!

Halò Edinburgh!

escocia-msn-672xXx80Està decidit. Me’n vaig a Escòcia el 17 de setembre. Amb tantes notícies sobre el nostre procés que cada dia ens inunden, he decidit que no vull que ningú m’expliqui, des d’aquí, el que s’esdevindrà el proper 18 de setembre a Escòcia. Vull ser-hi, vull saber què en pensen, com ho senten i com ho viuen els escocesos, sense intermediaris. Vull ser-ne partícip i explicar-ho a la meva manera. Seré a Escòcia fins el dia 21 i després ho explicaré als membres del meu grup de recerca, el GRENPoC, de la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona.

Fa temps que segueixo el procés escocès amb interès. El nacionalisme és un dels temes que més m’apassiona de la història contemporània i ser testimoni d’un acte polític derivat del nacionalisme escocés que persegueix convertir-se en Estat és un privilegi que tots els historiadors, però no només, esperem amb delit. Si hi penso bé, potser va ser llegint Eric J. Hobsbawm i el seu llibre L’invent de la tradició que vaig començar a interessar-me per aquella nació que havia convertit en símbols nacionals les faldilles per als homes, la tela de quadres, el whisky de malta i el parlamentarisme. Ja sé que barrejo els conceptes històrics amb el nacionalisme banal, però és la la història del nacionalisme és precisament això. Hobsbawm, historiador britànic però, vés per on, nascut en un territori que ja no és britànic (va néixer a Alexandria el 1917 quan aquesta ciutat encara formava part de l’Imperi), explicava la invenció de la tradició per a desmuntar els mites nacionals de totes les nacions. Des de la seva perspectiva marxista, a la que no va renunciar mai, Hobsbawm era menys subtil que Anthony D. Smith, un dels grans interpretadors del nacionalisme.

edinburgh

Tornant a Escòcia i a la meva determinació de presenciar en directe un dels esdeveniments claus de la seva història contemporània, els anuncio, d’entrada, que no hi vaig amb la intenció de trobar-hi semblances amb el procés català. Em sembla que són més interessants les diferències, si de cas. Segurament, la comparació serà inevitable en un moment o un altre, però intentaré fer-ho perquè es pugui entendre el que vull dir. Hi vaig perquè, com he dit al principi, vull ser-hi present i fins i tot, m’agradaria poder participar-hi. El que vull és, sobretot, copsar, escoltar i sentir el que els escocesos i els entesos opinen sobre el procés en el seu punt àlgid, el del referèndum d’autodeterminació pactat amb el govern britànic.

El camí fins al referèndum no ha estat fàcil. És una història d’anys i de lluites polítiques. La qüestió és que, finalment, ells també tenen data i pregunta i també, és clar, estan dividits entre partidaris i detractors de la independència d’Escòcia. Els ho explicaré en el pròxim post.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: