(Intra)històries

Pàgina d'inici » Escòcia » La crònica d’Escòcia (4): Today is the Day

La crònica d’Escòcia (4): Today is the Day

El que sembla evident és que si les classes baixes es mobilitzen i van a votar, potser finalment guanyaran aquells que sempre perden

La papereta de vot pel referèndum d’Escòcia

La papereta de vot pel referèndum d’Escòcia

Agustí Colomines / Aurora Madaula (Edimburg)

Avui és feiner a Escòcia. Avui, doncs, és un dia normal en un país normal, però un dia que pot canviar radicalment la situació política d’aquesta vella nació, unida amb Anglaterra el 1707. Els col·legis electorals ja són oberts i tot transcorre en una total normalitat, la normalitat de la democràcia i de l’exercici del dret a decidir. El dia és gris, però, per honorar el tradicional mal temps que s’atribueix a la zona. Els partidaris del sí i del no continuen fent campanya, sense que els ho prohibeixi la llei, al carrer i davant els col·legis electorals.

A Escòcia avui poden votar tots els residents, i això és important, perquè vol dir que els escocesos de l’exterior no ho podran fer, majors de 16. Els col·legis electorals estaran oberts fins les 10 de la nit, en un dia que es preveu llarg, més llarg del normal, per la transcendència del resultat. La pregunta és una i ben simple:Should Scotland be an independent country? (“Escòcia hauria de ser un país independent?”). Ras i curt, directe a l’objectiu, en una única pregunta que només té una possible resposta: Sí o No. Però que parla de país i no pas d’Estat, perquè la configuració futura de l’Estat escocès si guanyés el sí és el que caldria negociar amb Londres.

Col·legi electoral en una església d’Edimburg

Col·legi electoral en una església d’Edimburg

A diferència del que passa a Catalunya i com que aquí és feiner, els col·legis electorals no són a les escoles. Les seus on els ciutadans poden votar s’han situat a diferents llocs, com ara esglésies, centres culturals i esportius, edificis comunitaris i fins i tot se’n poden veure en diversos pubs. La tradició ibèrica d’organitzar les eleccions en dies festius, normalment en diumenge, respon, com moltes altres manifestacions polítiques encara vigents a la política espanyola, a una reminiscència tardo franquista, pactada durant la transició, que responia a l’oposició dels empresaris a facilitar el dret a vot dels treballadors. Com moltes altres coses de la transició, per exemple el finançament dels partits, votar en dia festiu és una anomalia.

La democràcia aquí és una festa sense necessitat de deixar de treballar. S’exerceix a partir de la legalitat establerta, és clar, però a partir del pacte entre ciutadans i polítics per donar veu a qui fonamenta la democràcia. I és que la democràcia no és tan sols legalitat, sinó també mentalitat. Una manera de veure i viure el món. Avui serà un gran dia. Les enquestes prediuen que potser guanyarà el no. Potser sí, però el que sembla evident és que si les classes baixes es mobilitzen i van a votar, potser finalment guanyaran aquells que sempre perden. Demà ho sabrem. Avui anirem a dormir amb la seguretat d’haver assistit a un esdeveniment històric i democràtic i amb la intranquil·litat de no saber els resultats finals fins demà a les 6 de la matinada. Paciència i esperança.

Publicat a elSingular, 18/09/2014

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: