(Intra)històries

Pàgina d'inici » Uncategorized » La refundació… del PSC

La refundació… del PSC

Avui fa 137 anys que Pablo Iglesias, l’obrer no el professor universitari, fundava el PSOE Partido Socialista Obrero Español a Madrid i uns anys més tard, el 1888 participava en la fundació de la UGT, la Unió General de Treballadors, a Barcelona.

La situació actual tant del Partit polític com la del sindicat és radicalment diferent a la que tenia en el seu inici i l’esperit de lluita obrera i de reivindicació de classe han desaparegut tant del vocabulari que s’empra com de les accions que s’emprenen.

Si amb la fundació del partit i del sindicat s’ajudava a “estendre l’espectre que recorre Europa” en paraules de Marx i Engels, buscant l’extensió del que havia ser la “revolució comunista”, en l’actualitat el PSOE només pot ajudar a estendre l’espectre de la mala i vella política; el poder pel poder.

Al PSC, la filial catalana, les coses no van gaire millor. Si al desembre la cap de llista era l’antiga ministra de defensa resident a Miami, en les futures eleccions es perfila com a candidata la Diputada per Madrid, Meritxell Batet. Sí, per Madrid,  Catalunya és en ple procés de desconnexió, el Tribunal Constitucional no passa dia que no suspengui una llei catalana i el PSC vol triar de líder la socialista que ha estat negociant el possible pacte de govern amb l’anticatalanista Ciudadanos.

És cert que és gairebé impossible empitjorar el resultats de Carme Chacón, però posar al capdavant dels socialistes catalans algú que està en contra del referèndum ,nega la nació catalana, i calla quan el TC tomba una rere l’altra les lleis que surten del Parlament català, no ajudarà a millorar-los.

Amb un PSC que no es diferencia en res del centralisme, el nacionalisme espanyol i el filibusterisme del PSOE, potser caldria que deixessin d’intentar enganyar-nos i acabessin d’una vegada per totes amb la farsa d’anomenar-se Partit dels socialistes de Catalunya. El socialisme i Catalunya fa temps que els van oblidar , el roig de l’oberirsme poc a poc s’ha tornat taronja i el catalanisme s’ha suïcidat als actes de Societat Civil Catalana.

Potser ha arribat l’hora que el PSC s’ho repensi, s’assegui amb els militants catalans i els escolti, sinó vol que el PSOE es faci l’amo de la pista tot ballant Queen i el seu “Don’t stop me now” i els toqui ballar amb la més lletja.

Podeu escoltar el text al Catalunya Vespre en el seüent enllaç:

http://www.ccma.cat/audio/embed/920035” target=”_blank”>L’estripada al “Catalunya Vespre” de Catalunya Ràdio

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: