Bon vespre,
El meu pare, de Mollet del Vallès, va fer la mili a la caserna militar que hi havia en aquest recinte on ens trobem. Aquí va conèixer ma mare, una berguedana nascuda a Extremadura. Aquesta és la meva família, un reflex del que és Catalunya, un país on la gent sempre ha anat, va i anirà junta, com Junts per Catalunya, perquè, com va dir Vicent Andrés Estellés “som un sol poble, unit, alegre i combatiu”. Perquè som un país obert i inclusiu.
Des de ben petita a casa em van ensenyar a estimar el meu país, des del catalanisme popular i natural, enganxat a la pell, d’un mecànic matricer del Vallès i amb l’accent berguedà d’una extremenya, criada darrera del carrer Buxadé entre l’olor del carbó de les mines, on treballaven el meu avi i els meus tiets. Els meus pares em van ensenyar a ser qui sóc. Em van ensenyar a comprometre’m per defensar el que és just. Sóc catalana i d’esquerres per aquest motiu, com molts dels que esteu avui aquí.
El meu país és tan petit que el meu poble, Berga, estava a 100 km del poble on vivia. La MAPSA, la barca, la festa de l’espuma de Santa Eulàlia, les classes de natació a la piscina municipal de Berga, les 24h de futbol sala de Bagà, d’Avià, LA PATUM, els Elois, Espinalvet, el Pedraforca, Queralt, els pisos vells, L’Atanagia, el Menfis, la Barbarella. Aquest és el meu país, barreja de tradició i modernor, barreja d’orígens, d’accents i de colors (GROC) . I així vull que continuï sent el meu país.
És per aquesta raó que em vaig unir a la Llista del President, a la llista de Junts per Catalunya. Ho vaig fer per contribuir a recuperar les nostres institucions, per reclamar l’alliberament dels presos polítics, pel retorn del nostre Govern i del nostre president que ara són injustament a l’exili. Però ho vaig fer, sobretot, per ajudar a recuperar el futur. Perquè vull un país on el progrés nacional vagi de la mà del progrés social i que les lleis que aprovem al nostre Parlament no siguin anul·lades per un tribunal polític, el Tribunal Constitucional, situat a 600 km de distància. Un país pròsper, just i democràtic, on el feixisme sigui perseguit i que no campi lliurement pels nostres carrers perseguint demòcrates. El franquisme va obligar els meus abuelos a exiliar-se, per dir-ho així, com ha hagut de fer avui el nostre president, obligant-lo a marxar a Brussel·les per protegir i defensar la democràcia.
I és per tot això que som aquí, tots junts, per cridar fins a quedar-nos sense veu, si cal, que ja tenim un president i que ja tenim un govern. Que aquestes eleccions seran una segona volta d’allò que vam votar l’1 d’octubre a les urnes i d’allò que vam sortir a defensar als carrers el 3 d’octubre. El 21 de desembre tornarem a votar per acabar amb el 155 i perquè el nostre president es diu Carles Puigdemont i no Mariano Rajoy. Hem de votar i guanyar per acabar amb la repressió i recuperar la democràcia. El proper 21 de desembre tornarem a votar i tornarem a vèncer, com els vells lluitadors que van recuperar la democràcia als anys 70. Aquest és el meu compromís, aquest és l’honor que assumeixo com a candidata de Junts per Catalunya.
(Intra)històries 