No sentiu el soroll dels avions volant baix ? Van cap a Granollers, és un dia fred, finals de Maig de 1938 i hi tornaran a principis de 1939. Són avions alemanys, junkers, que descarreguen més de 40 bombes en un minut. A Granollers és dia de mercat, les bombes deixen un rastre de més de 70 morts al bell mig de la Porxada. Els bombardeigs es repeteixen a Mollet, Parets i altres poblacions del Vallès.
Els meus avis, veïns de Mollet, i la meva família, repartida pel Vallès Oriental, pateixen els bombardeigs, com tota la població civil. L’atac aeri és indiscriminat.
Però no cridem, que diuen que si fem soroll, despertarem el feixisme.
¿De veritat creieu que una revolució cívica, pacífica i democràtica com la nostra pot despertar el feixisme? No, la revolució dels independentistes catalans no despertarà el feixisme, sinó que l’escombrarà, el treurà dels nostres carrers, el perseguirà, perquè volem una República catalana on el feixisme sigui perseguit, jutjat i condemnat.
Uns mesos més tard del primer bombardeig alemany sobre el Vallès, el meu avi Joan va haver de marxar al front per a defensar la repúblical, amb la poca destressa d’un obrer de les filatures de Can Mulà, deixant sola la meva àvia Aurora, dependenta d’una parada d’olives al Mercat Municipal de Mollet del Vallès.
Però no crideu, que despertareu el feixisme.
Avui el feixisme ja no ens bombardeja, però avui, igual que el 1938, tenim presos polítics, les nostres institucions han estat intervingudes i són perseguides ideologies i fins i tot, colors.
Fa una setmana vam recòrrer Parets per donar suport a en Jordi Turull, a la seva família i la de tots els presos polítics que tenim a les presons espanyoles. I aquesta situació no és normal. Perquè no és normal que en una democràcia haguem de tèmer per la nostra llibertat, haguem de patir per les paraules que diem o el color del llaç que portem. El 155 no ha portat la normalitat a Catalunya, sinó l’anormalitat d’un cop d’Estat , d’un estat d’excepció que no només suspèn l’autonomia sinó que també suspèn la democràcia.
Per això som avui aquí, per recordar que el que estem vivint no és normal, que el normal és votar, que el normal és anar a votar sense l’amenaça de les porres, que el normal és viure en democràcia i amb les nostres institucions, el nostre govern i el nostre President a Catalunya i no a l’exili o a la presó.
Hem votat i votarem. El proper 21 de desembre farem que aquestes eleccions siguin una segona volta d’allò que vam votar l’1 d’Octubre a les urnes i vam defensar el 3 d’Octubre als carrers.
El proper 21 de desembre tornarem a votar per a recuperar les nostres institucions, per l’alliberament dels presos polítics i per continuar amb el desenvolupament de la República catalana.
El proper 21 de desembre, anirem tots junts, amb Junts per Catalunya, a defensar la República catalana davant la monarquia espanyola, a respondre amb vots les seves bombes convertides en porres. El proper 21 de desembre, escombrarem el feixisme que corre lliure pels carrers. El proper 21 de desembre tonarem a votar i tornarem a vèncer. Per els que hi eren, pels que hi són i pels que hi seran.