Des de l’any 2015 col·laboro amb el Heildelberg Institute for International Conflict Research (HIIK) , on els assessoro sobre els conflictes a Espanya per al Conflict Barometer que publiquen anualment.
La metodologia que empren per tal d’analitzar i categoritzar els conflictes es basa en la combinació d’una anàlisi regional i mensual dels conflictes polítics.
El seu estudi pretén una combinació d’indicadors qualitatius i quantitatius sobre les formes i les conseqüències de la violència.
El HIIK entén com a conflicte polític “la incompatibilitat d’intencions entre individus o grups socials”.
Els conflictes apareixen categoritzats en una escala de l’1 al 5: 1 Disputa/ 2 Crisi no violenta /3 Crisi violenta /4 Guerra limitada /5 Guerra i sobre la seva naturalesa: Secessió, conflicte pel territori, ideologia, autonomia, conflicte internacional, etc.
En el Conflict Barometer de 2015 aquest era el mapa de conflictes violents pel que fa a Europa
Donat que el baròmetre de conflictes és a nivell mundial, es fa una diferenciació entre els conflictes. Hi ha una llista de conflictes amb les característiques bàsiques, els actors i el nivell d’intensitat en una llista i, els més rellevants, apareixen analitzats a l’interior de manera detallada, seguint la metodologia anteriorment comentada.
En el baròmetre del 2015 Catalunya ja apareixia en els conflictes detallats i el País Basc, en canvi, només ho feia en el llistat general. (En l’anàlisi detallada dels conflictes, només en trien dos de cada país, a no ser que siguin conflictes d’alt nivell d’intensitat, que implica violència).
El que em va sobtar de la que era la meva primera col·laboració amb ells, va ser que donessin més importància al conflicte de Gibraltar, que no pas als conflictes catalans i bascos. Els conflictes a Catalunya i País Basc són considerats com a disputa (1) (2015) , i es mantenen sense alterar-se des de l’any anterior (·). En canvi, el conflicte de Gibraltar apareix inalterat des de l’any anterior però té categoria de crisi no violenta (2).
Un dels motius d’aquesta categorització és les fonts que s’utilitzen per a valorar els conflictes. Aquestes fonts, són bàsicament mitjans de comunicació anglosaxons i algun espanyol. Aquí és on vaig adonar-me de la importància dels media en la visualització dels nostres conflictes .
Aquesta era l’anàlisi detallada dels conflictes a Espanya el 2015:
En el baròmetre de conflictes de 2016, tot i que a nivell global, no s’observa que creixin els conflictes, sinó que hi ha un retrocés dels conflictes amb violència, a Europa sí que s’observa el creixement de conflictes. El País Basc torna a estar categoritzat com a conflicte violent, arran dels fets d’Altsasu.
En el cas d’Espanya, després de molt intercanvis de correus electrònics, entenen que els dos conflictes més importants són el País Basc i Catalunya, i que la intensitat ha canviat respecte l’any anterior.
L’increment de la intensitat (fletxa amunt), i l’escalada del conflicte (Fletxa ascendent ) , són reflectits al llistat general, així com al comentari general d’Europa, on s’esmenta el cas d’Altasasu, com a catalitzador de l’augment del conflicte i l’increment de la intensitat.
El conflicte del País Basc, ha passat a ser categoritzat com a 3 (crisi violenta) i el de Catalunya com a 2 (crisi no violenta) .
Aquests són els textos escollits per a l’anàlisi detallada del 2016:
L’increment de la violència, en el cas Basc, i l’escalada del conflicte a Catalunya arran de la repressió judicial i política del govern espanyol, desbanquen el conflicte de Gibraltar en l’anàlisi detallada.
Les diferències en els dos conflictes són abismals, però és interessant veure l’escalada dels conflictes secessionistes a Espanya i la reacció de l’Estat espanyol davant els dos casos.
Finalment, en el baròmetre de conflictes de 2017, l’increment de la intensitat ha estat pel cas català i, per primer cop, el mapa d’Europa pinta d’aquesta manera:
El cas català, ja és un conflicte visible a nivell internacional, prou important per ser destacat en el mapa general i en increment en tots els nivells d’anàlisi.
El referèndum de l’1 d’octubre és un dels factors destacats de l’increment d’intensitat del conflicte. La violència exercida per part de l’estat espanyol no passa desapercebuda ni en els mèdia internacionals, ni en l’anàlisi detallada.
En la llista general de conflictes, observem que mentre que el conflicte a Catalunya està en creixement ( fletxa ascendent ) i ja se li atorga la categoria 3 (Crisi violenta), en el cas basc, el conflicte ha retrocedit fins al nivell 1 (disputa).
La violència és un factor determinant en l’anàlisi del conflicte i la seva categorització, per això és tant important la internacionalització i els mitjans de difusió del conflicte.
Malgrat que els ho faig notar que aquesta no és la percepció des de dins Espanya, el conflicte amb Gibraltar per a ells és molt important i en ascens, sobretot pel que fa a les connexions que aquest conflicte té amb el Brexit i les seves implicacions en la Unió Europea.
En l’anàlisi detallada, el País Basc desapareix:
Conclusions:
A nivell general, el conflicte català està guanyant interès i, en conseqüència, escalant posicions en la gradació del conflicte, mentre que el basc està retrocedint i el conflicte amb Gibraltar es manté en l’interès internacional.
Els factors que propicien que l’interès creixi o decreixi són, principalment, la violència. La intensitat política del conflicte i la internacionalització del conflicte amb la ingerència d’altres interessos internacionals en el conflicte subnacional.
Per aquesta raó, considero que és molt important seguir internacionalitzant el conflicte català a través dels mitjans de comunicació en diferents llengües, però sobretot focalitzant en els media anglosaxons. La violència sempre és un factor que atrau l’interès però que no ens interessa. L’hem patit i això ha fet que els ulls giressin cap a Catalunya però , com veiem en el cas Basc, quan la violència cessa, ha de seguir havent altres tipus de factors per tal que el conflicte segueixi generant interès.
La repressió política a Catalunya és un factor diferenciador que interessa molt i que es destaca en l’anàlisi detallada, per tant, és molt important seguir generant acció política que potencialment sigui un desafiament per l’estat espanyol. En cap cas podem desitjar la repressió, però sí que l’acció política (des del món municipal o les accions civils fins a les accions polítiques des del Parlament de Catalunya), són seguides amb interès i formen part dels factors d’anàlisi.
Per últim, la ingerència internacional és cabdal per tal de mantenir el conflicte dins l’agenda internacional. El paper del govern català a l’exili és de vital importància. Totes i cadascuna de les accions que el MHP Carles Puigdemont i el seu Govern a l’exili desenvolupin en nom de Catalunya i per tal d’internacionalitzar el conflicte (xerrades, debats, actes, denúncies, etc. ) són tingudes en compte i considerades com un factor d’anàlisi. Si, a més, l’activitat feta des de l’exili, incorpora un altre actor (país) al conflicte, aquest incrementa el nivell del conflicte.
En el cas de Gibraltar s’analitza i s’incrementa el nivell del conflicte per les connexions que aquest té amb el Brexit britànic i, per tant, la interrelació de conflictes. En el cas català, són ben atents a la persecució del govern català a l’exili i les euro ordres interposades i retirades pel ministeri fiscal espanyol. La interacció del conflicte català amb altres Estats és importantíssima alhora de categoritzar el nivell d’intensitat.
(Intra)històries 