El catàleg d’Ikea
Ahir vaig rebre el catàleg d’Ikea a casa. Sempre és una festa, tothom va de pressa a agafar-lo per a veure les idees noves, la decoració de temporada, els nous colors; en definitiva, el canvi. El vaig poder fullejar pels volts de les 10 de la nit, abans havia estat desmuntant una prestatgeria que, amb el canvi de pis, ja no encaixava.
Àvida de novetats, vaig anar a cercar les seccions promeses al catàleg anterior; m’interessava molt l’armari Grup propi, però per moltes voltes que hi vaig donar, no el vaig saber trobar. Deu ser un error d’impremta, vaig pensar, no pot ser hagin esborrat el Grup propi si el van anunciar durant el mes de desembre.
Però bé, el catàleg Ikea té moltes altres novetats i de seguida vaig recordar que una de les idees innovadores que ens havien anunciat tot just la setmana passada era la calaixera Referèndum. De fet, la calaixera referèndum ja apareixia a l’anterior catàleg com a peça destacada. No la vaig comprar aleshores, era una calaixera difícil de muntar, amb molt calaixos desiguals i una franja vermella que la travessava de dalt a baix.
A la secció “Novetats millorades”, finalment vaig trobar la calaixera. Al principi, em va semblar que era la mateixa del catàleg anterior, però si t’hi fixaves bé, veies que la franja vermella havia desaparegut i en el seu lloc hi havien posat uns agafadors fraternitat. Semblava molt difícil de fer-la servir. No trobava per on obrir els calaixos. Els agafadors fraternitat no encaixaven a la calaixera referèndum, i a més, semblaven fets de material defectuós i passats de moda.
Vaig trucar al meu amic de Madrid, un fanàtic de les novetats del catàleg Ikea i per a sorpresa meva, em va dir que la calaixera referèndum no sortia al seu catàleg i tampoc al de la seva cosina que vivia a Extremadura. El meu amic recordava que a l’anterior catàleg sí que hi apareixia, però el seu no tenia la línia vermella.
Decebuda, vaig anar passant per totes les seccions i a partir de la meitat, el catàleg era el mateix que el d’altres anys i igual per a tota Espanya: els mateixos llits apoyaré, les làmpades casta de tota la vida i fins i tot les cadires Gibraltar.
Em vaig sentir estafada, però ja feia dies que en sospitava. Finalment, vaig decidir que ja era hora de fer una renovació de debò i no de nyigui-nyogui dels mobles Ikea, que s’han de canviar cada 6 mesos. He llançat el catàleg al contenidor blau. Per al pis nou, vull mobles bons, forts, autèntics, resistents i de qualitat.
(Intra)històries 